Un món paral·lel

 

A partir de la seva introducció l’any 2008, Google Street View ha contribuït poderosament a enfortir la idea de que internet suposa un duplicat de la realitat que suplanta la nostra percepció directa del món. Avui podem esbrinar com és la configuració d’una plaça o la forma d’una façana visitant físicament la seva ubicació però també localitzant-la en la pantalla de l’ordinador. Google Street View ens ofereix doncs una percepció en diferit i de segona mà (o de segon ull) i els efectes que es deriven d’aquesta nova eina digital incentiven nombrosos projectes d’artistes contemporanis: la disponibilitat i la contingència d’aquestes imatges produeix una substància visual inèdita –la representació virtual de la realitat– que convida a ser bussejada críticament.

 

El projectes de set artistes –Andrés Galeano (Mataró/Berlí), Albert Gusí (Castellbisbal), Roberto Feijoo (Barcelona), David Mayo (Sevilla), Alberto Salván (Madrid), Txema Salvans (Barcelona), Ruben Torras (Sant Vicenç de Montalt)– recorren un ampli ventall d’opcions que exploren qüestions de percepció del territori, paisatge, tecnologia i representació virtual de la realitat.

 

Amb el projecte Alexanderplatz, sense moure’s de davant de l’ordinador, Roberto Feijoo fa un recorregut visual del paisatge urbà de Berlí obtenint “instantànies” ben convincents que ens parlen de verosimilitud, autoria, propietat i control social. En canvi, a la sèrie Google in View Andrés Galeano cerca el errors generats en les transicions dels panorames, unes anomalies que delaten el carácter virtual de la representació. Per la seva banda Albert Gusí també aprofita les patologies del sistema i ridiculitza l’afany de preservació d’intimitat que fa esborronar les cares dels vianants però que encomana aquesta acció a uns algoritmes que no distingueixen entre persones reals i il.lustracions publicitàries. El treball documental de Txema Salvans sobre la prostitució de carrer es veu implementant per les geolocalitzacions de Google Street View. En contrast, la dimensió estranya, quasi surreal, d’alguns paratges es veu corrompuda per la intrusió d’elements extemporanis en les composicions de collage digital efectuades per David Mayo. Alberto Salván fa un homenatge paròdic al llibre de culte Uncommon Places de Stephen Shore, revisitant els llocs fotografiats pel mestre nordamericà. Finalment Rubèn Torras fa una altra mena de paròdia i rememora paisatges mítics de les road movies como Easy Rider, Paris,Texas o Thelma i Louise –on la carretera esdevé metáfora i escenari d’un viatge iniciàtic.

 

Joan Fontcuberta, comissari de l’exposició